APRENENT HISTÒRIA...
Objectius:
Aquesta activitat té com a objectius aprendre i entendre part de la història de Blanes a partir de la lectura d’un text, de la creació que els mateixos alumnes de Cicle Superior faran de l’activitat i de la seva posterior realització. És una activitat positiva, perquè a part d’aprendre i treballar sobre una lectura, ells mateixos seran els creadors d’un exercici que es podran intercanviar i veure si són capaços de completar-lo, i si no ho són sempre tenen l’ajuda del/la mestre/a i del text complet.
Objectius:
Aquesta activitat té com a objectius aprendre i entendre part de la història de Blanes a partir de la lectura d’un text, de la creació que els mateixos alumnes de Cicle Superior faran de l’activitat i de la seva posterior realització. És una activitat positiva, perquè a part d’aprendre i treballar sobre una lectura, ells mateixos seran els creadors d’un exercici que es podran intercanviar i veure si són capaços de completar-lo, i si no ho són sempre tenen l’ajuda del/la mestre/a i del text complet.
Material:
- El text complet que presentem a continuació que està extret de la pàgina web de l’Associació de veïns “DintreVila” de Blanes.
http://www.blanes.net/dintrevila/historia.htm
http://www.blanes.net/dintrevila/historia.htm
“La presència humana en el territori de l'actual terme de Blanes possiblement es remunti a la Prehistòria. Però, de fet, les primeres notícies clares sobre els seus pobladors es refereixen a la societat ibèrica preromana. Alguns autors clàssics esmenten la seva existència abans del segle III aC i la situen entre Empúries i Barcelona, al costat del riu Larnum.
El poblat iber possiblement estigué situat en el vessant sud de la muntanya de Sant Joan i, per les restes trobades, sembla que en el cim hi hagué un lloc de guaita que servia per comunicar-se amb els altres poblats de la zona com ara el de Mont Barbat.
A partir de la romanització del país, produïda des de l'any 218 aC, al poblat se l'anomenarà Blanda o Blandae. Aquest plural podria fer referència a una duplicitat d'assentaments. Les excavacions arqueològiques situen un d'aquests assentaments en la penya dels Padrets, on varen aparèixer diverses cases datades durant el segle I aC i que varen ser habitades fins a mitjan segle I dC.
Després de la crisi de l'imperi romà i l'adveniment visigot, la Vila va patir diverses incursions dels àrabs a finals del segle Vlll. També el pas dels francs i la posterior dependència feudal.
El castell de Blanes o de Forcadell apareix citat ja l'any 1002 en un document del vescomte Sunifred de Girona, i cap a l'any 1050 seran els seus successors, els Cabrera, els qui posseiran el castell en feu dels comtes de Barcelona. Per sota dels Cabrera, el domini sobre els habitants de la Vila des del segle XII fins al XIV va ser exercit per la família de cavallers cognominada Blanes. Durant el segle XIII els senyors feudals, Guerau IV de Cabrera i el seu subfeudatari Guillem de Blanes concediran una sèrie de privilegis i llibertats al port i a la Vila de Blanes per tal d'afavorir el poblament i el creixement econòmic.
A partir de 1381 els Cabrera, en tant que senyors únics, propiciaran un seguit de canvis arquitectònics i urbanístics: el palau vescomtal, la nova església parroquial, es refà la muralla, s'obren nous portals (Verge Maria) i carrers (Nou) i a principis del segle XV es construeix la font gòtica del carrer Ample i l'hospital de pobres de Sant Jaume (1423).
A l'any 1583, per iniciativa dels Jurats de la Vila, arribaran monjos caputxins i es funda el convent que encara es pot veure en el promontori de Santa Anna.
Les guerres del segle XVII també afectaren seriosament la Vila. Durant la guerra dels Segadors (1652) Blanes fou incendiat per les tropes castellanes, i prop de 300 defensors anaren a galeres. A l'any 1694, el poble fou incendiat i el palau vescomtal destruït.
Després de la guerra de Successió (1714) l'economia experimenta un període de creixement i es constata una gran activitat en el comerç marítim, en la pesca en les drassanes i en la indústria (puntes, cordes, suro, bótes...). En aquest segle es produeix un salt demogràfic molt important, ja que es passa de 1.993 habitants a primers de segle a 3.783 al final.
L'any 1793 s'instituí l'aplec votiu de Sant Rafael en acció de gràcies a la Mare de Déu del Vilar per salvar la Vila de la Guerra Gran. Al cap d'uns anys, durant la Guerra del Francès (1808-14), Blanes féu de quarter general francès per preparar l'assalt a la fortalesa d'Hostalric. En aquest període, es constaten resistències a pagar els drets senyorials, tot un símbol dels nous temps i de la fi de l'Antic Règim. El darrer senyor de la Vila fou el Duc de Medinacelli.
La important activitat marítima afavorirà l'establiment d'una escola de nàutica per a pilots d'altura que coincidirà amb l'època d'or de les drassanes, les més importants de la costa nord catalana fins a finals del segle. Les innovacions tècniques com el pas del ferrocarril (1859), l'enllumenat de gas (1881 ) o la primera instal•lació elèctrica (1889) afavoreixen el creixement. Malgrat això, la fi de segle vindrà marcada per la crisi de les drassanes, del conreu de la vinya i les migracions a Amèrica.
El principi de segle XX ve marcat pel començament del moll (1916) i la fundació de la fàbrica SAFA (1923) - actualment Nylstar -, peces decisives del redreçament econòmic de la Vila. En el terreny social apareixeran múltiples societats recreatives i un important moviment obrer que arriba a l'actualitat. En aquest moment també s'inicia el projecte del jardí botànic i la modernització de la flota pesquera amb el motor d'explosió.
Durant la Guerra Civil (1936-39) la població va patir bombardejos i fam; a més, es produí una profunda divisió entre vencedors i vençuts. Amb la postguerra continuarà el període de privacions i una forta repressió contra tot allò contrari al règim. Amb l'obertura política de la dècada dels 50 es produiran dos fenòmens importants: l'inici del turisme estranger en massa i un gran moviment migratori procedent de la resta de la Península que farà que es dobli la població entre 1955 i 1970. En aquest període experimentaran un gran creixement el sector de la construcció, els serveis i també el tèxtil.
Pel que fa als sectors tradicionals, l'agricultura reduirà l'espai però no la producció, i la pesca creixerà globalment.”
- Una fulla gran de paper o cartulina
- Material per plastificar el full de paper
- Tisores i material per escriure ( llapis, bolígrafs, etc )
- Velcro
Descripció i procediment:
- Lectura conjunta del text i comprensió del mateix.
- Individualment es tria un dels paràgrafs marcats amb color blau, verd o groc.
- Cada alumne copia a la fulla gran de paper o cartulina el paràgraf escollit, deixant en blanc alguna de les paraules o dates relacionades amb la història de Blanes(s’hauran de deixar en blanc entre 3 i 6 paraules).
- Un cop fet i corregit pel mestre o la mestra, es plastifiquen els fulls de paper i s’enganxen velcros als espais buits.
- A continuació escriuran en tires de paper les paraules o conceptes que hauran deixat en blanc. A darrera d’aquestes tires s’enganxarà l’altre part del velcro.
- Arribats aquest punt la fitxa estarà realitzada i els alumnes podran completar els espais.
Una vegada realitzada la fitxa, l’exercici es pot realitzar de diferents maneres:
- Intentar completar la seva pròpia fitxa.
- Intercanviar-se les fitxes.
A més a més poden exposar els seus treballs a la resta de la classe, explicar perquè han escollit un determinat paràgraf, perquè han decidit deixar uns determinats espais buits, o simplement explicar si els hi a costat o no i què han après amb la pràctica.
És una pràctica que també és pot realitzar en grup.
Avaluació:
Avaluació:
Com hem esmentat inicialment, és una activitat on es treballen les Ciències Socials amb la creació de la fitxa de treball d’un poble; en aquest cas de Blanes. Però també repassen l’ortografia, la puntuació, el redactat, la lectura, ... a través del text que hauran d’entendre i copiar.
A més a més s’hauran de fixar molt en el contingut i analitzar-lo per poder escollir les paraules que serviran per completar els espais buits de la fitxa.
Dit això, es valorarà l’interès per a realitzar l’activitat: si fan preguntes al/la professor/a, si la fan sense córrer, si segueixen les indicacions donades pel metre, etc. A nivell secundari es valorarà el contingut: si han copiat bé l’escrit, si corregeixen les faltes, si retallen correctament, si han completat amb èxit l’exercici, etc.
