LECTURA TEXT DE BLANES:
Objectius:
Fomentar el treball cooperatiu alhora que es perfecciona l'ús de les noves tecnologies, en especial la fotografia i l'edició d'imatges.
Material:
Càmera de fotografies i/o video. Ordinador per poder editar les imatges i fer la presentació final.
Descripció:
Buscar una lectura relacionada amb la població de Blanes. Pot ser de temàtica diversa: política, social, econòmica, geogràfica, històrica, ... Un cop escollida la lectura, s'ha de copiar o enganxar en un document word o PPT i lliurar-lo professor. Aquest, el retornarà amb diverses paraules marcades amb negreta.Aquestes paraules marcades en negreta, seran les que han de ser substituïdes per imatges o videos fets pels propis alumnes. Tant les imatges com els videos s'hauran de fer en el temps lliure dels nens i nenes. Un cop a classe, en grups, s'hauran de posar d'acord per escollir les fotos o videos que millor descriuen els termes.
Un cop presa la decisió s'haurà de presentar el text a la resta dels alumnes mostrant les fotografies i els videos gravats que les descriuen.
Avaluació:
S'avaluarà la qualitat del text cercat, l'interés mostrat, la capacitat de prendre decisions en equip, la qualitat i originalitat de les fotografies i la capacitat d'explicar el material multimedia creat.
Exemple de text: " Els focs de Blanes" http://www.blanes.cat/focs/cat/frhist.html
1. UN SEGLE DE TRADICIÓ
A Blanes les primeres referències sobre el disparament de focs d'artifici es remunten a fa més de cent anys enrera. L'any 1891, l'escriptor blanenc Josep Alemany, al seu diari personal deixa escrit: “Después de cenar entre fuegos artificiales, serenatas, bailes y bebidas pasamos la noche y entramos a la fabrica a trabajar a las 5 de la madrugada sin haber dormido. Por la tarde fuimos con otros amigos a Santa Cristina a comer pollo con sanfaina." En el número extraordinari dedicat a la Festa Major del diari blanenc “El Atalaya”, referent al dia 26 de juliol de 1897 es pot llegir : “ A las 9, disparo de un bonito ramillete de fuegos artificiales por un renombrado pirotècnico”. Per al dia 27 tornen a anunciar “el disparo de otro castillo de fuegos artificiales”.
A través d’una altra referència podem acabar de copsar l’ambient que es podia viure durant aquestes celebracions. Es troba en el suplement del periòdic “La Selva”, dedicat a la Festa Major de Blanes de 1906, on hi ha una descripció de J. Roig i Ruiz sobre les millores que al seu parer havia experimentat el Blanes festiu. L’article, que es titula “Blanes. Qui l’ha vista. Qui la veu”, l’autor repassa un seguit de qüestions negatives característiques d’altres festes majors i les va contraposant a tot un seguit de millores en les activitats de la festa d’aleshores. D’entre els actes que comenta com a millores destaca el cadafals que hi ha muntats per als focs. Diu … “En un cap de passeig un catafalch per fochs artificials y, arreu arreu, un ambient d’alegria i la regeneració de Blanes que comença".
La tradició dels focs a Blanes es veu aturada per l'esclat de la Guerra Civil espanyola de l'any 1936. L'any 1944 es recupera aquest costum a la Festa Major. D'aleshores ençà fins avui dia no han deixat d'organitzar-se cap any.
2. L'INICI DEL CONCURS DE FOCS i EL SEU DESENVOLUPAMENT
A l'any 1970, enmig de l'esclat turístic que experimentava la Costa Brava, l'Ajuntament de Blanes, volent aprofitar la situació socioeconòmica , volia impulsar el nom de Blanes dins l'àmbit turístic mitjançant la promoció d'alguna activitat que donés renom a la Vila. Va ésser aleshores quan es va decidir aprofitar la Festa Major, que se celebra a finals de juliol, per potenciar un dels actes més singulars en aquell temps: els Focs d'Artifici. Aquest mateix any es va fer una prova pilot amb la pirotècnia Brunchú, a la qual se li va encarregar una exhibició de focs molt més espectacular que la de costum. Vist l'èxit obtingut per la gran afluència de públic i la bona crítica de la gent de la població, l'Ajuntament de Blanes, sota la presidencia del seu Alcalde Sr. Domingo Valls i Coll i amb la col.laboracio del Regidor Sr. Lluís Tremoleda, responsable de l'organització, va decidir d'organitzar el Concurs Internacional de Focs d'Artifici de la Costa Brava, que donava cabuda a pirotècnies nacionals i estrangeres. En el decurs dels primers vint-i-quatre anys el Concurs ha passat per diferents èpoques en les quals, sense minvar la seva qualitat , ha experimentat diferents modificacions.
La plataforma de llançament sempre ha estat la roca de Sa Palomera, marc incomparable situat dins del mar en el bell mig de la badia de Blanes. En el decurs dels anys 1983 al 1987 el concurs va experimentar un sensible canvi, ja que va passar de 3 dies de llançament a 4. Més tard retornà als 3 dies originals, però amb un important creixement econòmic de la dotació diària. L'any 1985, l'Alcaldessa Sra. Ma. Dolors Oms i Bassols, per tal de potenciar, al costat de l'apel.latiu Costa Brava, el nom de Blanes, va instituir el Trofeu Vila de Blanes segons disseny de la Joieria Capdevila, que està construït en plata i pedres semiprecioses fent al.legoria a un esclat de focs.
És a partir de 1996 que, amb motiu del XXV aniversari de la fundació del Concurs i amb la presidència de l'Alcalde Sr. Fèlix Bota i Gibert , per iniciativa del mateix Alcalde i amb la col.laboració del Regidor de Fires i Festes Sr. Francesc Xavier Ruscalleda i Busquets, s'amplia el número de pirotècnies en competició i s'arriba als 5 dies de llançament. En el 1998, la Comissió Tècnica, formada pels senyors, Jordi Bacardit Puig, Benigne Puigdomènech i Pla, Carles Romaní i Cors, Felipe Torrecillas i Ramos, Jaume Mollfulleda i Costas, Xavier Gallostra Gàndara, proposen ampliar els dies del Concurs i celebrar-ne 6 dies, i l'any següent en 7 dies.
El Concurs de Focs d'Artifici a Blanes, que ja és conegut arreu de l'Estat Espanyol, compta amb un gran prestigi entre les pirotècnies de tot el Món. La competitivitat i la pugna de les empreses participants per a conseguir el Trofeu Vila de Blanes ha portat el Concurs fins als qualificatius de gran espectacle pirotècnic. D'això se n'ha fet ressò diferents vegades totes les cadenes de TV estatals i autonòmiques a Catalunya, i tots els mitjants de comunicació locals, provincials i nacionals.
